L'Autisme

L’autisme és un trastorn d’origen neurològic i que generalment apareix durant els tres primers anys de vida, que pot estar, o no, associat a d’altres quadres. Les persones amb autisme presenten, com a característiques, desviacions en la velocitat i seqüència del desenvolupament, en la relació social, en el llenguatge i la comunicació, a més de problemes sensoperceptius i cognitius que donen lloc a rutines, resistència al canvi i interessos restringits; tot això interfereix en la seva interacció amb les altres persones i l’ambient.

El trastorn de l’espectre autista, a més d’incloure en el seu ventall l’autisme, abraça altres trastorns, presumiblement relacionats amb l’autisme, que tot i que presenten diferències clares, també tenen l’essència de les seves alteracions clíniques en la dimensió de l’autisme.

És el cas de la síndrome d’Àsperger, que presenta una aparició del llenguatge parlat i una capacitat intel·lectual dins la normalitat, amb més bona capacitat verbal que visoespacial, tot i que amb limitacions severes en l’ús del llenguatge, la comunicació no verbal i la sociabilitat; solen estar mancats de sensibilitat cap els altres amb absència de reciprocitat social o emocional. Són fascinants i clínicament significatius els interessos especials d’aquests infants en temes científics (com ara l’astronomia, el càlcul, els invents...) o artístics (com ara la música o el dibuix).

Altres trastorns dins del TEA són el trastorn desintegratiu infantil i els trastorns generalitzats del desenvolupament no especificats.